PARADISOS

Tenir una casa és molt més que tenir un sostre. És disposar d’un espai propi, un lloc on protegir-se, descansar, conviure, formar una família o, simplement, tancar una porta i preservar la intimitat.

L’article 47 de la Constitució espanyola reconeix el dret de tots els ciutadans a gaudir d’un habitatge digne i adequat. Tanmateix, entre aquest dret escrit i la realitat hi ha una distància cada vegada més gran.

El preu de l’habitatge, els lloguers i l’especulació han convertit una necessitat elemental en quelcom que, per a moltes persones, resulta difícil, quan no impossible, d’assolir. Fins i tot en les societats més pròsperes, disposar d’una casa —o simplement d’una habitació— pot arribar a convertir-se en un privilegi.

Aquestes quatre obres parteixen d’aquesta contradicció. Cases de colors apareixen aïllades en paisatges aparentment perfectes. No sabem qui hi viu, ni tan sols si estan habitades. Són llocs desitjables i estranys alhora; petits paradisos construïts al voltant d’una cosa tan elemental com disposar d’un espai propi.

Potser hem arribat a una situació absurda: allò que hauria de ser un dret comença a semblar un somni.

Potser el paradís no és un altre món.
Potser és, simplement, tenir una casa en aquest.

Jordi Urbón