Caçar núvols és un projecte sobre la creativitat i els límits que el coneixement, la lògica i les convencions estableixen sobre la nostra capacitat d’imaginar.

El treball es va desenvolupar amb un grup d’infants d’entre deu i dotze anys a partir d’una proposta aparentment senzilla: agafar núvols del cel.

Davant d’un plantejament impossible, la primera resposta va ser recórrer a allò après: els núvols no es poden agafar. Aquesta certesa es va convertir en el punt de partida del projecte. No es tractava de trobar una solució possible, sinó de suspendre momentàniament les regles del que és possible.

Quan desapareix l’obligació de ser raonable, apareix un altre territori. Imaginar, jugar, equivocar-se, exagerar o recórrer a l’absurd deixen de ser obstacles per convertir-se en eines de creació.

Els infants van començar aleshores a desenvolupar els seus propis mètodes: agafar els núvols amb els peus, atrapar-los amb cordes, arribar-hi amb perxes o llançar alenades d’aire per recuperar-los com si fossin bombolles de sabó. Cada solució construïa la seva pròpia lògica dins d’allò que, inicialment, semblava impossible.

Les propostes es van traslladar finalment a dibuixos, textos i petites intervencions realitzades sobre caixes de CD, utilitzades com a suport i contenidor de cada idea.

Caçar núvols planteja la creativitat com un exercici de desplaçament: abandonar durant un instant allò que sabem per permetre l’aparició d’allò que encara podem imaginar.

Potser crear comença precisament aquí: quan deixem de preguntar-nos si alguna cosa és possible i comencem a preguntar-nos com podria ser-ho.

Jordi Urbón