Herois: hi ha homes i dones travessant el soroll. Éssers que estimen mentre tot s’ensorra, que treballen mentre el temps els devora, que cuiden, perden, desitgen, emmalalteixen, riuen i es tornen a aixecar. Tot flueix i res no espera; som tot just un llampec entre dues foscors. Però aquest instant ens pertany. Mentre puguis mirar, tocar, estimar, córrer, aturar-te i tornar a començar, encara estàs vencent l’inevitable.